Origen de tot plegat
Per remuntar-nos a la primera vegada que vam sentir “Festa dels Empestats” ens hem de situar a l’any 2008. Aleshores els tres autors del llibre de fotografies antigues “L’Abans” es trobavem per redactar els textos i revisar les fotografies. La Núria Arís, la Sònia Garangou i Joan Piña, entremig de les estones de redacció i recerca feien tertúlia, i un dels temes més habituals de parlar era, com no podria ser d’altra manera, el nostre poble. Com era, com està, què té, què ha perdut… I van lamentar més d’una vegada la manca d’una festa temàtica tal i com tenen altres indrets.
Llavors van començar a trobar moltes referències a l’època de la pesta a Malgrat i la imaginació els va portar a ja veure-la realitzada.
Conscients de quin tema, per originalitat i material històric, podia anar bé, ja es va posar nom: Festa dels Empestats. Aquí va quedar, ja que no es sabia com arrencar una maquinaria que, a priori, semblava de grans engranatges i de moltes peces.
No va ser fins el 2011, amb la fundació de l’Associació Pepet Caralt de Veïns i Amics del Barri del Castell, que tornà a sorgir el nom de la festa. Aquest cop de forma pública. Es va dir que la nova associació, entre molts altres objectius, volia arrencar una festa temàtica vinculada a l’època de la pesta bubònica.
Molts van preguntar per aquesta intenció. Recordo especialment a l’Antoni Monguilod, que la idea el va engrescar. Així es va notar en la presència i estima que va demostrar la revista “Som-hi!”, de la qual ell n’era part activa en la seva producció, publicant informacions i fins i tot entrevistes en un moment en que encara tot s’estava gestant. Es fa referència perquè és d’agrair que, en un moment en que encara no es té clar què volen fer aquests “quatre ximplets”, hi hagués qui donés suport a l’activitat.
Altres persones i associacions van donar confiança i van ser part activa de la primera Festa dels Empestats. De ben segur en deuen estar satisfets en vista de com ha crescut i quina fama ha guanyat l’esdeveniment.
Hem aconseguit que molts malgratencs, i també molta gent d’altres pobles, coneguin bé i quasi de primera mà com es va viure aquesta epidèmia. La tasca didàctica ha estat massiva, així com la lúdica.
Fa especial gràcia pensar en com s’han creat “personatges”, que ja van existir en el seu moment però que ara tenen cara: el notari Desclapers, la remeiera, el batlle i els jurats, el matrimoni Blanch, l’Eulàlia Bunyol, etc. Mai sabrem com eren, però ara els tenim al cap amb la forma dels actors que, sorgits dels grups de teatre locals, els han encarnat i presentat a la societat actual. Es fa difícil, des de la nostra comoditat, posar-nos en la pell dels afectats per una epidèmia com aquella, però ells ho aconsegueixen.
Val a dir que per arribar a això, amb un cert grau de qualitat, ha fet falta una comissió històrica que vetlla per la fidelitat amb el passat. Cada any l’empenta de finals d’agost serveix per començar a pensar la festa de l’any vinent. Durant mesos la seva feina és solitària: estudiar documents, reunions per pensar el recorregut, fer-lo a peu diverses vegades, imaginar com quedarà lligada la història, explicar-li als guionistes, etc. Però de nou arriba la primera assemblea general, i tot torna a començar i a tenir vida.
Tant a nivell d’atrezzo com de guions, actors i figurinistes, modistes, gestió de documents i de recursos, contactes amb els negocis patrocinadors, guies i acompanyants, cantants i dansaires, tots ells i tants altres formen un mecanisme del qual, al moure’s tots plegats, acaba generant l’acte del que parlem.
Potser és injust citar només alguns dels protagonistes d’un acte que compta amb molta gent col·laborant, però la llista seria tan llarga com reproduir els crèdits que s’han fet cada any i on hi consten tots els noms.
L’objectiu, pels organitzadors, és passar-s’ho bé, conèixer molta gent nova i quedar amb la satisfacció d’haver contribuït a la festa i al patrimoni històric del teu poble. De cares als visitants, s’intenta que s’acompleixin uns requisits tant didàctics com de diversió: donar a conèixer la nostra història, demostrar el potencial del patrimoni malgratenc, gaudir d’una nit amena, descobrir racons convertits en espais del segle XVII, etc. És important dos objectius que sempre es tenen en ment i que en certa mesura s’han complert, per una banda crear un gran col·lectiu de treball comprès de diverses entitats, per altra aconseguir un esdeveniment de referència que posi Malgrat en el mapa dels actes culturals.
Moltes gràcies a tots, per confiar des d’un principi en quelcom estrany i que era difícil creure que pogués anar bé, i per donar suport constant permetent celebrar-ho cada any!
